Quan només era un candidat a la presidència, una de les crítiques a Obama era la de la seva inexperiència. Poc més que un legislador del seu Estat-diguem parlamentari autonòmic, però més seriosament-i uns pocs anys de senador, és a dir un inexpert en termes de Washington, on mai va presidir un comitè de mínima rellevància. Avui aquella aprensió está confirmada, i el premi Nobel clandestí deixa més guerres i conflictes armats perillosos per a nosaltres que els que va trobar.
El que passa a Ucraïna amb Rússia és cosa insòlita i que es dóna aquí, en plena Europa, perquè allò no és una frontera sinó un espai comú. Clar que la manca de discerniment de la Unió Europea té un paper decisiu, però amb una presidència (i una Secretària d'Estat) competent als Estats Units les coses haguessin anat d'una altra manera. Junt amb aquest conflicte europeu, l'Orient Mitjà està encès com mai, amb un enfrontament regional de gran abast que reconfigura sagnantment la regió, i pot danyar de forma decisiva l'afluència de petroli a Europa. I aquesta qüestió enllaça amb la d'Ucraïna. Als Estats Units no li afecten per a res els problemes amb el gas rus, i cada vegada és més independent del petroli d'importació, i menys del procedent de l'Orient Mitjà; per contra, el funcionament de l'economia a Europa sí que està totalment condicionat per ambdós recursos.
La guerra, perquè d'això es tracta, entre xiïtes -alauites a Síria- i sunnites, els primers amb el suport de l'Iran, perses, i els segons amb el de les monarquies del Golf, àrabs, ha pres tal intensitat que ens retrotrau a èpoques molt llunyanes. El pitjor del cas és que en ambdós bàndols el nucli dur és de perfil totalment totalitari, i enemic de tot el que signifiqui Occident.
Una de les seves derivades pot arribar directament a Europa, amb els gihadistes desmobilitzats capaços d'atacar amb experiència militar objectius civils a Europa, una societat sense fibra i que ja no sap qui és, un ventre tou en definitiva. La Unió Europea continua abstreta en els seus litigis cada vegada més autistes, i egoistes, i presa de diferències creixents, inconscient o incapaç d'afrontar les conseqüències internacionals del desastre americà.
A l'Àfrica, la funesta operació a Líbia ha generat una metàstasi armada de grups gihadistes. De Nigèria a una vasta extensió del Sàhara, fins a les costes de Kenya, les forces armades de la Gihad creixen i actuen, i això està a tocar d'Europa, i només la situació del Magrib constitueix una barrera de protecció parcial. Sobre tota aquesta extensió, Estats Units ha perdut el control. En lloc de contenir la metàstasi, la política d'Obama, grandiloqüència verbal + drones nocturns, l'ha estès. Que els americans facin el seu balanç, però per a nosaltres els europeus la presidència d'Obama s'ha convertit en un perill.
Publicar un comentario