No deixa de ser sorprenent que la mateixa persona que ha ignorat tota raó moral a l'hora de carregar-se un projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres amb tots els dictàmens favorables, el del CGPJ i del Consell d'Estat, apel·li al mateix temps a "la força moral" per abordar el tema de Catalunya. Rajoy està desqualificat per utilitzar la raó moral en qualsevol tema, perquè aquesta no existeix en unes coses sí i en altres no. O és una unitat o com a tal moral no existeix. I, dit de passada, pot governar, és a dir pot procurar el bé comú, un governant sense raons morals?, qui pot refiar-se d'ell?
Les contradiccions que el seva suïcida posició sobre l'avortament han obert tindran moltes dimensions diferents. Un exemple: Rubalcaba, fins ara silenciós, en un article d'aquest dijous, 25 de setembre, a El País ja li ha dit al PP que retiri el seu recurs d'inconstitucionalitat sobre la llei Aído que compleix ¡quatre anys, quatre! que vegeta al Tribunal Constitucional, per una raó evident: si Rajoy accepta no tocar la llei és que la considera constitucional, perquè si opinés el contrari no s'hauria desdit de la decisió de modificar-la; i si és així el recurs no té sentit. I, ¿pot ara el TC desdir-se de la seva anterior jurisprudència sense obrir un altre enorme forat a la seva pèrdua de prestigi, negant la protecció del nasciturus en les primeres setmanes de vida, en què només preval el desig de la mare? L'avortament pot obrir una escletxa més en el descrèdit de les institucions espanyoles.
El PP argumenta que la seva decisió de rebutjar una llei aprovada pel Consell de Ministres, un fet inaudit en democràcia, és perquè dividia la societat. D'acord, però quan Aído va portar al Congrés l'actual llei de l'avortament, que creuava diverses línies vermelles, sobretot amb la de l'aplicació d'un sistema eugenèsic sistemàtic durant tot l'embaràs, sense molestar-se a precisar què és una malformació que justifiqui l'avortament, ¿potser no dividir la societat espanyola?, o és que només la divideixen uns, els que defensen la vida?
L'altra raó aportada és que perdien vots comptats per Arriola, el guru del PP. Que un partit seriós tingui un guru el converteix en una broma; que les seves opinions puguin impedir que una llei aprovada segueixi el seu curs, en una tragicomèdia. Perquè a més aquest guru no és neutral en aquest tema. Tant ell com la seva dona, destacada dirigent del PP, militen públicament en les files dels defensors de l'avortament a ultrança.
Però, seguim el fil de l'argument: fa perdre vots la llei al PP? Diguem que la pregunta en si mateixa ja incorpora un biaix de perjudici i més professionalment està mal plantejada. La pregunta és una altra: ¿què dóna més vots segurs, retirar la llei o tramitar-la? Perquè, si bé pot ser cert que "nous votants potencials del PP, especialment dones joves, podien rebutjar la llei", també ho és que això és només una part de la història. L'altra és la de quants votants del Partit Popular, no "potencials" sinó verificats en altres eleccions, perdran amb la seva decisió, i quin és el balanç net. Quin cap ben moblat regentaria una empresa a força de perdre clients fixos per guanyar-ne uns d’hipotètics nous en temps de crisi? I, sobretot, ¿qui prescindirà d'explicar la pèrdua dels clients de tota la vida? Doncs aquest és el cap que governa el PP i es diuen Rajoy-Arriola.
Publicar un comentario