La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l'acció

La urgència que es desprèn de la ‘Laudato si’ obliga a tots a plantejar-se com passar del que prescriu a la pràctica transformadora, a l'acció. I amb aquesta necessitat plou sobre mullat, perquè la feblesa més gran de la doctrina social de l'Església radica en el gran buit que existeix pel que fa al marc de coneixements i pràctiques que fan possible la seva aplicació. Ho he apuntat en altres ocasions. La DSE no és un programa, però ha de poder aplicar-se mitjançant una pluralitat de camins. Si queda penjada en un núvol i ens conformem amb això, l'estem convertint en alguna cosa inútil perquè precisament la DSE tracta sobre en quin sentit ha de transformar-se la realitat humana perquè serveixi millor als designis de Déu.

Aquesta feblesa dels conceptes aplicables es manifesta fins i tot quan es descendeix a àmbits concrets. Un exemple d'això és la intervenció (enllaç el *tenim *penjat *com document) de Francesc davant la segona Trobada de Moviments Populars. Es tracta d'un discurs “fort”, exigent, amb un diagnòstic i la caracterització de tres grans línies o finalitats: l'economia al servei dels pobles, unir els nostres pobles en el camí de la pau i la justícia, i la defensa de la mare terra. Hi ha, tanmateix, una urgent crida a l'acció de tots per modesta que sigui la situació de cadascun. És un text de lectura i meditació necessària, però la qüestió és com es tradueix en la pràctica?

El papa es refereix a un concepte, que crec que ha passat desapercebut, l'economia popular. No es tracta d'un genèric indeterminat, sinó que en el context llatinoamericà posseeix una traducció concreta de gran interès que dóna  lloc a aplicacions i desenvolupaments, però que han d'explorar-se en contextos diferents dels propis d'Amèrica Llatina.
Així, l'economia popular persegueix la cerca del Bon Viure (que té una gran equivalència amb la vida bona aristotèlic-tomista) i el benestar comú. I per a això actua sota criteris tals com:

• La prelació del treball sobre el capital i dels interessos col•lectius sobre els individuals
• El comerç just i el comerç ètic i responsable
• L'equitat de gènere
• El respecte a la identitat cultural
• L'autogestió
• La responsabilitat social i ambiental
• La solidaritat i rendició de comptes
• La distribució equitativa i solidària dels excedents

Però, fins i tot considerant aquestes concrecions i altres més que comporten el concepte, s'està lluny de disposar d'un articulat adequat al marc macro i microeconòmic -com sí que ho va aconseguir l'economia social de mercat- i les seves realitzacions són febles. I si això succeeix amb una concepció que fins i tot encunya lleis pròpies, com a l'Equador, no diguem la dificultat que comporta la “Laudato si” en la seva triple articulació, mediambiental, socioeconòmica i ètica. Però és urgent aconseguir-ho, perquè no es tracta d'abstraccions ni de problemes llunyans, sinó de revertir unes condicions que fins i tot maten i cada dia més. Ara mateix, el Senat francès està debatent un informe per debatre mesures que abordin millorar la contaminació ambiental que, segons aquestes dades oficials, mata a 42.000 persones a l'any en aquell país.

Una tasca fonamental d'aquest principi de segle, on mor el vell, i encara no il•lumina el nou, és la del desenvolupament i aplicacions de la ‘Laudato si’ de la Doctrina Social de l’Església

This entry passed through the Full-Text RSS service - if this is your content and you're reading it on someone else's site, please read the FAQ at fivefilters.org/content-only/faq.php#publishers.